D'acord amb el compromís adquirit pel presentador Lluís Canut durant el
transcurs del programa de la setmana passada, el representant de GO Barça,
Jordi Cases, compareix novament al Efectivament (14/10/2013) del canal Esport3
de TV3, per intentar explicar el que per manca de temps no va poder explicar al
programa anterior en referència a diversos aspectes del vot de censura. Considerant
els tempos de la televisió i l'imprevisible
evolució del programa donada la participació d'altres convidats, a continuació detallem
de manera esquemàtica tot el que el company Jordi Cases té intenció d'anar
explicant durant el transcurs del programa.
A)Passos previs a la moció:
1)Ens arriben informacions des del Brasil que ens alarmen
considerablement:
a) Cobrament de comissions pels partits amistosos de la selecció del Brasil (Teixeira)entre les empreses ISE (Illes Cayman)
i l’empresa Uptrend Development
(New Jersey - Sandro Rosell).
b) La gestoria andorrana de Joan Besoli Ribalta, de la qual és accionista i
fundador Sandro Rosell, ajuda a Ricardo Teixeira en els tràmits per aconseguir
la residència passiva al principat d’Andorra.
2)Des de GO Barça
enviem carta demanant explicacions al president sobre aquestes informacions.
3)El president
contesta la carta, però ens remet a les respostes donades al programa (gravat)
de Catalunya Ràdio, el Club de la
Mitjanit, de Pere Escobar.
4)A la
entrevista, sorprenentment, el president Sandro Rosell no nega res:
a) Matisa comissions per honoraris.
c) Reitera no tenir processos judicials oberts a cap país del món. Menteix,
doncs el diari ARA demostra pocs dies després que té dos processos oberts, un
de civil i un de penal.
d) Defensa a ultrança de Ricardo Teixeira, quan és sabut per tothom que ha hagut
de dimitir dels seus càrrecs després de descobrir-se que havia cobrat suborns
milionaris pel cas ISL. Un cas que encara cueja i que ben aviat ens podria
proporcionar interessants novetats que tindrien a veure amb Andorra.
5)La prestigiosa revista
France Football
s’havia fet ressò de la notícia publicada al Brasil sobre la transferència
de 2 milions d’euros feta per Sandro Rosell a la filla (una nena de 9 anys) de
Ricardo Teixeira. L'ingrés és del 22 de juny del 2011, està documentalment acreditat
i el president Rosell ja exercia de president. No tenim constància que s'hagi
desmentit mai aquesta informació.
Tots aquests punts anteriors, entre molts altres temes, ens han fet perdre
la confiança en aquest president i, davant dels reptes imminents que ha d'afrontar
el Barça com, per exemple, la reforma del Camp Nou o la construcció d'un Nou
Camp Nou, considerem que no és la persona indicada per a liderar un projecte
faraònic que podria hipotecar el club de per vida. En aquest moment..
B) Ens plantegem la idea
de presentar una moció de censura:
1)És l'última oportunitat abans no canviïn els estatuts
i es passi de 5 al 15 el percentatge necessari de suports. Es presenta el dia
30 de setembre, just cinc dies hàbils abans de l'assemblea.
2)A l'hora de recopilar
tots els motius per la moció observem que el fil conductor o denominador comú
és l'engany i/o la mentida. Molt especialment:
a) La gestió de la venda de la samarreta i el canvi de solidària a comercial.
b) La gestió de la grada d’animació. Des de la mentida durant la campanya
electoral negant reiteradament haver signat cap document amb els violents i la
mentida del vicepresident Cardoner negant l’intent de creació de la grada
encoberta d’animació.
c) Manteniment d’Iñaki Urdangarin com a patró de la Fundació vulnerant el codi
ètic promogut per la pròpia directiva.
d) El no desmentiment de la participació del president Rosell en el negoci de
revenda d'entrades a través de l'empresa Viagogo contravenint, un cop més, el codi ètic.
e) El compartir negocis amb un reconegut corrupte com és el cas de l'ex
president de la federació brasilera de futbol, Ricardo Teixeira, que
perjudiquen i embruten la imatge del club.
C) Sobre el debat 5% vs
15% de suports necessaris.
1)A l'article publicat a iusport (la
web de referència en dret esportiu) amb tot detall
2)Se'ns va alertar del Decret de la Generalitat, però també de que els
estatuts estaven caducats i que el Barça podria demanar el 5%, bàsicament per
tres motius:
a) Per no “desairar” la carta magna del
club.
b) Per afavorir els mecanismes de
participació democràtica del club.
c) Per demostrar la directiva el seu convenciment de no tenir comportaments
censurables.
3)Sempre vam actuar amb
bona fe. Som molt barcelonistes, potser una mica ingenus, però estàvem i estem
segurs que si el club no ha optat pel 5% ha estat perquè no han volgut. Cal
dir, també, que una maquinaria jurídica com la del FC Barcelona no pot tenir
els estatuts caducats. Han tingut 3 anys per adaptar-los i això no és culpa nostra.
4)Només ens queda demanar
disculpes a tots els socis en la mesura que hàgim comés algun error durant
aquest procés o que hàgim frustrat il·lusionants expectatives. Som culers que desitgem el millor pel Barça
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
.