Laporta no sembla català

Article de Pep Lloveras (21/08/13) a elSingulardigital.cat

"Amb totes les seves contradiccions, l'expresident va acabar de resoldre el Barça"

A punt de morir, a finals dels anys 70, Josep Pla va qualificar Jordi Pujol, llavors un metge convertit en banquer i editor que havia fundat un partit polític, com un "milhomes". Evidentment, ho deia en sentit negatiu, allunyat del que s'entén per l'estendard català. Es referia al seu fortíssim caràcter, de creure's capaç de tot, de saber-ne més que ningú i no anar darrere les corrents dominants del moment. Després van venir els millors 10 anys de la democràcia catalana. Salvant totes les distàncies, es podria dir el mateix de Joan Laporta.

Com Pujol amb Catalunya, Laporta tenia el Barça al cap i, en col•laboració amb els vicepresidents Sandro Rosell i Ferran Soriano, va liderar una revolució al club. Va viure aquell repte com una missió i la va dur a terme gairebé fins a les últimes conseqüències. Recordo la frase d'un directiu d'aleshores: "Si qualsevol de nosaltres portés el ritme de Laporta, no arribaria a diumenge". "Cruyff, planter, solidaritat i Catalunya", defineix avui l'expresident blaugrana el seu projecte. Laporta va netejar el club de tenebres, va fer revifar i excel•lir la singular idea futbolística de Cruyff i va globalitzar la marca Barça al mateix temps que l'apropava al batec del país. El millor futbol del planeta unit a l'acord amb UNICEF. Va construir un relat nou i captivador.

continuar llegint