ACCIO DE RESPONSABILITAT (III)

18) Què és una Due Dilligence?

La Due Dilligence vindria a ser una auditoria preventiva voluntària, una mena d'investigació a fons dels comptes d'una empresa o institució. En aquest cas es tracta de l'encàrrec fet a KPMG per part de la junta entrant per conèixer amb detall tot el modus operandi de la junta anterior per poder-ne denunciar les possibles irregularitats.

19) Qui és KPMG?

És una de les empreses auditores més importants. Alguns dels seus membres provenen de la multinacional Artur Andersen, un cop liquidada per la seva implicació en l’escàndol de la fallida d’ENRON. Va ser contractada per realitzar la Due Dilligence dels comptes del Barça. La professionalitat de KPMG ha estat seriosament qüestionada ja que els resultats dels seus treballs van ser convenientment filtrats a determinada premsa de Madrid i Barcelona amb l’objectiu únic de desprestigiar la junta anterior, en especial al president Laporta. El representant de KPMG, Ferran Garcia Ferrer, que va explicar la Due Dilligence a l’assemblea, també ha estat qüestionat en la seva professionalitat pel paper jugat  en la presentació de la DD.

20) Qui és Ferran Garcia Ferrer?

És el representant de KPMG que va encarregar-se d’explicar i presentar a l’Assemblea de compromissaris algunes dades de la Due Dilligence. No només va ser criticat per haver informat de manera esbiaixada, parcial i tendenciosa, sinó que en el judici pel recurs d’impugnació de l’assemblea va reconèixer que les transparències utilitzades les havia rebut de la Junta, que algunes dades eren inexactes i que s’havia utilitzant dades que no corresponien al darrer exercici comptable de la junta Laporta. L’actuació del Sr. Garcia estava clarament orientada a desacreditar l’anterior directiva i a condicionar el vot de l’assemblea. La informació de la DD va ser utilitzada posteriorment pel soci Nicolas Marín per interposar una denúncia contra Laporta per apropiació indeguda i administració deslleial.

21) Qui és el soci Nicolás Marín?

President de la penya barcelonista Nicolau Casaus de St Andreu, membre de l'Associació en Defensa dels Drets del Soci i col·laborador de l'Oriol Giralt a la moció de censura. Va presentar una denúncia al tribunal català de l´esport per inhabilitar de qualsevol tipus de càrrec dins del FC Barcelona a Joan Laporta i la seva junta de l´any 2006, i posteriorment, amb les dades de la Due Dilligence, va presentar una denúncia al president Laporta per apropiació indeguda.

22) Què és la denúncia per apropiació indeguda del soci Nicolás Marin?

En base a les dades recollides en l’informe de la Due Dilligence, el soci Nicolas Marin, actuant com a testaferro de la Junta Directiva, va interposar denuncia per apropiació indeguda i administració deslleial contra els ex directius Laporta, Soriano, Olivé, Vilaseca, Perrín, Castro, Cubells, Godall, Ferrer, Boix, Yuste, Xicoi i Ràfols. La denúncia es concretava sobre quatre grans grups de fets suposadament delictius: 1)despeses no justificades en matèria de seguretat 2)pagaments no justificats amb targeta visa del  Club 3)pagaments honoraris advocats judici avals i 4)preu compra terreny Viladecans

23) Què passa amb de la denúncia per apropiació indeguda?

Desprès de gairebé un any d’exhaustives investigacions, la fiscalia superior de Catalunya, en data 6 de febrer de 2013, acorda l’arxivament de les diligències. “De les diligències practicades no es desprenen indicis de l’imputat aforat Sr. Laporta en els presumptes fets delictius analitzats.” Només es retornen les actuacions a la Fiscalia Provincial de Barcelona pel que fa als denunciats Soriano i Olivé i la seva possible responsabilitat penal en la instal·lació del programa informàtic Encase Enterprise. Enllaç al decret d’arxivament.  

24) Quina durada tenen els mandats presidencials?

Els mandats presidencials sempre han estat de quatre anys fins l’actual mandat del president Rosell que ja ha començat a ser de sis anys. Els mandats comencen el dia 1 de juliol i acaben el 30 de juny.

25) Per què el primer mandat Laporta no va durar quatre anys?

El procés judicial instat pel soci Joan March Torné va obligar el Barça a convocar eleccions el 2006 i no el 2007. El jutge va considerar que els primers 8 dies de mandat de l'any 2003 de la junta Laporta equivalien a un any de mandat i va condemnar al Barça a convocar eleccions immediatament.

26) Què són els famosos 8 dies de juny 2003 del primer mandat Laporta?

Laporta va guanyar les eleccions el 15 de juny de 2003, va prendre possessió el dia 22 i va començar el mandat el dia 1 de juliol. Durant aquest vuit dies la directiva entrant va reformular els comptes del president sortint, Joan Gaspart, i va comptabilitzar com a pèrdues la depreciació i baixa d’una sèrie de jugadors que encara no estaven totalment amortitzats comptablement. Els 63,8 milions d’euros d’aquestes provisions van imputar-se al darrer any del president Gaspart, que va tancar l'exercici amb unes pèrdues totals de 164 M/€. Aquest vuit dies són el que el jutge va sentenciar, a denúncia del soci March Torné, que corresponien al primer exercici Laporta i, en conseqüència, el 63,8 de marres eren imputables al seu mandat. 

27) Quina transcendència tenen els 8 dies de juny de 2003?

Al sentenciar-se que el 63,8 de les provisions per baixes i depreciacions de jugadors eren imputables a l’exercici de vuit (8) dies del president Laporta condicionen totalment el conflicte dels avals i el conflicte de l’acció de responsabilitat, doncs 1)si aquestes pèrdues s’haguessin mantingut com a resultats negatius del darrer mandat Gaspart, el global del primer mandat Laporta hauria esta positiu i no hauria estat possible la denúncia del soci Vicenç Pla exigint avalar el primer exercici del segon mandat  i 2)pel mateix motiu, sense aquestes pèrdues, el resultat global dels dos mandats Laporta seria positiu i, en conseqüència,  no seria possible exercitar cap acció de responsabilitat.

Observis també, que per analogia i/o jurisprudència, la reformulació dels comptes 2009/10 feta per la junta Rosell, se li podria girar en contra com ja va passar amb la reformulació feta pel president Laporta amb els comptes del darrer exercici Gaspart. A tall d’exemple, si el jutge no va permetre imputar al president sortint, Joan Gaspart, les pèrdues per l'import pendent d'amortitzar del jugador Rochemback, per quina raó ara hauria de permetre que l'import pendent d'amortitzar del jugador Henry s’imputés al president sortint Laporta. Si l'any 2003, segons la justícia, no va ser responsable en Gaspart i sí en Laporta,  seria lògic que a l'any 2010 no fos responsable en Laporta i sí en Rosell.

D’altra banda, molt s’ha filosofat sobre si estava cantada, o no, la curta durada del primer exercici, o si hi havia como una mena d’acord tàcit o pacte no escrit en actuar com es va actuar en aquells moments, però el que sí sembla fora de dubte és que totes les maniobres relacionades amb la convocatòria electoral i les seves derivades, haurien sortit de la ment privilegiada del secretari de la junta i assessor jurídic del nunyisme,  l’advocat Josep Maria Coronas.

28) Qui és Josep Maria Coronas?

Expert i prestigiós jurista que va ser secretari de la junta de Núñez i assessor jurídic del Barça durant molt d’anys. Va ser el dissenyador de la convocatòria de les eleccions presidencials de 2003 que tanca cua i polseguera han deixat. També hi hauria un consens generalitzat en considerar-lo l’estratega jurídic de l’associació en defensa del dret del soci en les seves sincronitzades accions i maniobres de acoso y derribo contra Laporta.

29) Qui és l'Associació en defensa del dret del soci del Barça?

El seu president, Robert Blanch, és el principal promotor de l'Associació i l'home que finança la demanda de Vicenç Pla. És el focus principal de tot l'activisme anti Laporta generat des que en Sandro Rosell, el seu grup de directius i Toni Freixa van abandonar la directiva Laporta. Un dels seus integrants més il·lustres és el subdirector del Mundo Deportivo, Francesc Perearnau, que va ser el primer periodista homenatjat pel president Rosell i que des de les pàgines de l’extingit blog Pelikano va dirigir la croada contra el President Laporta. Totes les accions contra Laporta  han estat protagonitzades per socis relacionats amb l’associació i per advocats relacionats amb l’entorn Coronas i el seu deixeble Toni Freixa. Eleccions 2006, avals, inhabilitació, moció de censura i apropiació indeguda porten inequívoc segell Associació. L’acció de responsabilitat, pràcticament també.

30) Qui és Toni Freixa?

L’actual portaveu de la junta Rosell era l'assessor jurídic de la primera junta Laporta i no existeix constància que alertés a la directiva sobre les conseqüències d'imputar les provisions dels 63,8 M/€ al darrer exercici de Joan Gaspart. Va dimitir l’any 2005, un mes abans que Sandro Rosell. Amic i company de graduació de l'advocat del soci March, guanyador de la demanda sobre les eleccions 2006, i company de futbol sala de l'advocat, fins fa poc, del soci Vicenç Pla, guanyador de la demanda sobre els avals.

31) Qui és Joan Gaspart Solves?

Vispresident durant els mandats d'en Núñez, president des del 2000 al 2003 i, probablement, el pitjor president de la història del Barça. Durant el seu mandat es van invertir 191,1 milions d'euros en dubtosos fitxatges perpetrats sota la direcció esportiva de Charly Rexach i la col·laboració entusiasta d'il·lustres comissionistes com els Minguella o el Parera, el de la famosa frase "Chusín, el precio lo pongo yo". Malgrat el tancament del mandat amb un volum considerable de pèrdues, la directiva presidida per Joan Laporta, de la que en formava part Sandro Rosell, Faus, Bartomeu, Moix i Monés, i Toni Freixa com a assessor jurídic, va decidir no emprendre cap acció de responsabilitat contra la gestió de Gaspart. Es va optar per la no judicialització del club en un tema d'incert final i de molt llarga durada. El més surrealista de tot és que Gaspart, tot i haver vist perdonada la seva nefasta gestió, quan ha estat preguntat per l'acció de responsabilitat de Rosell contra Laporta, s’ha mostrat partidari de no retirar-la. Amb dos pebrots!

Continuarà...


Enllaços a:
ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (I)
ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (II)