ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (II)

10) Qui va aprovar l'acció de responsabilitat?

L'acció de responsabilitat va ser aprovada el 16/10/2010 durant el transcurs de la primera assemblea de compromissaris presidida per Sandro Rosell. Amb 1093 compromissaris presents al moment de la votació, el resultat va ser de 468 vots a favor de l'acció, 439 en contra i 113 en blanc.

11) És fiable la votació de l’Assemblea?

Donat el caràcter intrascendent de les assembles de compromissaris, de les quals només existeix constància històrica d’una (1) sola votació contrària a la directiva de torn i per  la creença generalitzada d’estar assistint a un mena de  tràmit protocolari sense importància, el cert és que mai ningú fins ara s’ha qüestionat el modus operandi de les votacions a l’assemblea de compromissaris. En el cas de la votació de l’acció de responsabilitat, i degut a la diferència de només 25 vots, existeixen dubtes més que raonables sobre alguns aspectes de la votació, com per exemple: 1) dubtes sobre els 1093 socis compromissaris presents a  la sala donat el deficient control d’accés 2) dubtes sobre la votació a mà alçada 3) dubtes per la utilització de cartolines de colors per exercir el vot 4) dubtes sobre el recompte de vots de manera manual i visual per personal contractat pel club i 5) dubtes sobre les 73 abstencions, no verificades i obtingudes per diferencia. En definitiva, una votació més pròpia del segle dinou que no pas dels temps actuals on els telèfons intel·ligents, per posar un exemple, estan a l’abast de qualsevol.

12) És representativa l'assemblea de compromissaris?
En sentit estricte sí, ja que d'acord amb l’article 18è dels vigents estatuts, l’Assemblea General és l’òrgan suprem de govern del FC Barcelona, i els seus acords són vinculants per a tots els socis i sòcies i per a la Junta Directiva. L’Assemblea General pot ser Ordinària o Extraordinària i està composta per compromissaris i compromissàries majors d’edat i amb una antiguitat mínima d’un any com a socis. Els compromissaris s’elegeixen per sorteig i el seu mandat és de dos anys. Si considerem les dades de la votació podem concloure que, malgrat la representativitat legal de l'assemblea, el resultat difícilment representa la voluntat majoritària del soci culer ni tampoc és cap bon exemple de transparència democràtica. Els 468 vots favorables a l'acció de responsabilitat representen el 0,269% d'un cens de 173.701 socis. Que l’assemblea de compromissaris no es representativa ho demostren quantitat d’exemples que es van repetint a la història del Barça, com ara 1) la moció de censura de l’any 2008 va ser recolzada per més del 60% del socis votants i tot just dos mesos després, l’assemblea general ordinària va ratificar al president Laporta gairebé sense problemes i 2) la ratificació de l’acord amb Qatar Sport Investments de l’assemblea de 2011 va ser aprovada per més del 90% dels compromissaris, percentatge que, evidentment, no reflexa ni de bon troç, la realitat  al voltant d’aquest controvertit tema.

13) Per quin import es promou l'acció de responsabilitat?
L'acció de responsabilitat es va promoure per 47,6 milions d'euros, que és la quantitat acumulada de pèrdues segon la directiva actual, un cop reformulats els comptes de l'exercici 2009-2010. Alguns llocs parlen de 48,7 milions d’euros i en el nostre recompte particular la quantitat resultant és de 44,1 milions. S'agrairà informació al respecte.

14) Què és la reformulació de comptes?

El diferent criteri aplicat per les directives respectives a l'hora de tractar comptablement les salvetats i incerteses detectades per l'auditor Deloitte, provoca que els beneficis de 11,1 milions declarats per la junta Laporta es converteixen en 79,6 milions de pèrdues. Les salvetats fan referència, bàsicament, a la necessitat de provisionar determinades operacions que s'intueixen acabaran generant pèrdues en un futur més o menys pròxim. Qui té raó? Hi ha opinions per a tots els gustos, però, en general, l'objectiu inconfessable de les directives és 'apropiar-se' dels beneficis i 'traslladar' les pèrdues. I no només per la interpretació de les salvetats dels auditors, sinó que també pel tractament de determinades operacions normals de l'exercici comptable. A tall d'exemple, si Laporta acorda la venda del Toure Yaya el mes de juny 2010 (exercici comptable (2009/10) amb un benefici de 18 milions d'euros, però la Junta entrant ajorna la firma de la venda fins primers de juliol, què passa? Passa que la venda correspon a l'exercici comptable següent (2010/11), és a dir, el primer exercici de la Junta Rosell. El Barça, tan si firma el 30 de juny com l’1 de juliol, segueix guanyant els mateixos 18 milions d'euros, però per la junta sortint són 18 milions menys de beneficis i per la junta entrant 18 milions més. Més enllà que la venda sigui mèrit d’uns o dels altres, al cap i a la fi els beneficis acaben sent del Barça i no de la directiva de torn. I sense voler ser malpensats, és molt probable que l'ajornament de la firma fins el mes de juliol signifiqui algun avantatge per la part compradora. No s'acostumen a fer favors a canvi de res. Al menys en el món dels negocis. Per resumir-ho, feu l'exercici de comparar les opinions i criteris del prestigiós economista Sala i Martin i els criteris i opinions de l'expert en matèria esportiva, el professor Gay de Liébana, i us adonareu ràpidament de la gran versatilitat de la comptabilitat creativa i de l'enginyeria financera.

15) Són fiables les empreses auditores?

Està fortament arrelada la creença de que només són fiables els comptes quan estan auditats. Una creença que ha anat perdent força la darrera dècada a resultes de les fallides de conegudes grans empreses que, òbviament, estaven auditades del dret i del revés. La fe cega en les auditories s'ha convertit en desconfiança creixent i molts dels seus dictàmens sovint són posats en quarantena. Una de les empreses auditores més gran del món, la multinacional nord-americana Arthur Andersen, va desaparèixer l’any 2002 al veure’s implicada en l’escàndol de la fallida de l’empresa ENRON i saber-se que havia beneit i ocultat molta informació fraudulenta. Artur Andersen, que estava present a la major part del món, estat espanyol inclòs, es va anar liquidat paulatinament incorporant-se a diverses empreses del sector. En el cas de casa nostra, alguns dels seus auditors van anar a parar, curiosament,  a Deloitte i KPMG. Deloitte és l’empresa auditora del Barça i KPMG va ser l’encarregada de fer la Due Dilligence que va ser explicada a l’assemblea.

16) Qui és Deloitte?

Deloitte és l’empresa que s’encarrega d’auditar els comptes del FC Barcelona i és qui fa constar en el seu informe les salvetats i incerteses que detecta en el balanços del club. La seva feina és informar, però qui realment decideix si s’han de comptabilitzar aquestes salvetats és la junta del club, que en aquest cas és la junta entrant, és a dir, la primera junta del president Rosell, la qual decideix reformular els comptes i comptabilitzar com a pèrdues les valoracions d’aquests salvetats i incerteses. Afegir i recordar que Deloitte ha auditat durant anys -sense salvetats- els comptes, entre d'altres, de Bancaja i de Bankia. Dos dels escàndols bancaris més grans de la història d’Espanya.

17) Què són les salvetats i incerteses de l’audidoria?
Són les reserves que manifesta l’empresa auditora sobre el tractament comptable donat pel club a determinades operacions. Bàsicament, sobre la conveniència de provisionar operacions sota sospita de poder provocar pèrdues futures. Els criteris conservadors opten per provisionar-ho tot, els criteris més optimistes opten per no avançar-se als esdeveniments i existeix un tercera via que provisiona o no en funció dels resultats que l’interessi presentar. Les salvetats anotades per Deloitte, en aquest cas, es refereixen a set (7) partides relacionades amb Sogecable, Mediapro (2), Henry, Baena, terrenys Viladecans i parcela Sant Joan Despi.

continuarà...


ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (I)