ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (I)

Acció de responsabilitat: És aquell terme o concepte que una gran majoria de culers desconeixíem de la seva existència fins que la Junta Directiva del Barça va proposar la seva aprovació durant el transcurs de la primera assemblea de compromissaris presidida per Sandro Rosell. L'acció es proposava amb l'objectiu d'exigir responsabilitats a la junta Laporta per les pèrdues acumulades durant els seus dos mandats, un cop reformulats els comptes de l'exercici 2009/10 per part de la junta entrant.

La proposta va tirar endavant per 29 vots de diferència, però des d'aleshores ha estat un tema recurrent, tan a la premsa esportiva com a la general, ja que les conseqüències de l'acció, cas que la justícia falli a favor dels demandants, pot significar la ruïna més absoluta per alguns dels ex directius afectats.

Tot i que se'n parli sovint i tothom hi digui la seva, el cert és que no costa gaire constatar que existeix molta confusió al respecte. Si proveu de fer una petita enquesta entre els culers del vostre entorn us adonareu que molts no en saben de la missa la meitat, i si l'entorn no és estrictament culer, aleshores la confusió és de traca i mocador. Especialment pel que fa a la tendència generalitzada a confondre les víctimes de la sentència dels avals amb les víctimes de l'acció de responsabilitat, encara que algunes coincideixin.

La intenció d'aquest article és aclarir tots els dubtes de la manera més didàctica possible utilitzant el format de pregunta i resposta. Donada la complexitat del tema i les múltiples variables que se'n deriven, l'article constarà de varies entregues que anirem publicant successivament. Tampoc descartem que puguem patir alguns lapsus. Agrairem ens feu saber qualsevol inexactitud que pugueu detectar.

Som-hi:

1) Què es una acció social de responsabilitat?

L'acció social de responsabilitat és la potestat que té el club, d'acord amb la llei estatal de l'esport, d'exigir als membres de las Juntes Directives que responguin pels resultats econòmics negatius generats durant el període de la seva gestió.

2) Què diu la llei estatal de l'esport?

Pels clubs com el Barça, que no van convertir-se en Societat Anònima Esportiva, li és aplicable la disposició addicional setena, punt 4, de la llei estatal de l'esport 10/1990, de 15 d'octubre: "Los miembros de las Juntas Directivas de estos clubes responderán mancomunadamente de los resultados económicos negativos que se generen durante el período de su gestión. Tales resultados serán ajustados teniendo en cuenta las salvedades de las auditorías. El ejercicio económico comenzará el 1 de julio de cada año y terminará el 30 de junio siguiente. Antes de comenzar cada ejercicio, la Junta Directiva deberá depositar, a favor del club y ante la Liga Profesional, aval bancario que garantice su responsabilidad y que alcance el 15% del presupuesto de gasto. El aval será ejecutable por la Liga profesional y exigible anualmente durante todo el período de su gestión.

3) Com responen els membres de les Juntes Directives pels hipotètics resultats econòmics negatius?

Abans de començar cada exercici, la Junta Directiva ha de dipositar, a favor del club i davant la Liga Profesional, aval bancari per garantir el 15% de pressupost de despesa. L'aval s'ajustarà cada any en funció dels resultats positius acumulats. És a dir, si els resultats positius acumulats superen el 15% de el pressupost de despesa, la junta queda alliberada de presentar l'aval.

4) Què pretenia la llei de l'esport amb la legislació sobre avals?

Les bones intencions que se li suposen a la llei han estat devorades pel pas del temps i ha convertit alguns aspectes d'aquesta llei en trampes perverses. Per exemple:

1) el 15% sobre el pressupost de despesa d'uns pressupostos que ja ronden els 500 milions d'euros fa que sigui impossible per a la gran majoria de socis culers plantejar-se una eventual presentació a les eleccions presidencials i

2) l'eventual possibilitat d'acabar el mandat amb pèrdues comptables per la quantitat d'imponderables que poden escapar-se de la gestió honesta d'una directiva, fa inevitable la temptació de vendre o malvendre algun jugador franquícia per tal d'estalviar-se possibles futures accions de responsabilitat.

5) Qui pot exercitar l'acció de responsabilitat?

L'acció de responsabilitat podrà ser exercitada pel club mitjançant acord de l'assemblea obtingut per majoria simple dels assistents.

6) Quan es va presentar l'acció de responsabilitat?

El 16 d'octubre de 2010 durant la celebració de l'Assemblea General Ordinària de socis Compromissaris a proposta de la Junta Directiva del president Sandro Rosell.

7) Contra qui va dirigida l'acció de responsabilitat?

Contra els 17 directius que va acabar el mandat Laporta. Un dels 18 directius, Franquesa, va dimitir l'any 2009, el mes de novembre. Vuit d’aquests disset directius haurien exercit durant tot el segon mandat, mentre que els nou restants només hi haurien estat des que van substituir als directius que van dimitir després de la moció de censura del juliol del 2008. Els disset directius:

Joan Laporta, Alfons Godall, Jaume Ferrer, Joan Boix, Rafael Yuste, Josep Cubells, Alfonso Castro, Albert Perrín, Jacint Borràs, Josep Anton Colomer, Maria Elena Fort, Jordi Torrent, Xavier Bagués, Patrick Auset, Josep-Ignasi Macià, Magda Oranich i Xavier Sala i Martin.

8) Qui va aprovar l'acció de responsabilitat?

L'acció de responsabilitat es va aprovar el 16/10/2010 durant el transcurs de l'assemblea de compromissaris. Amb 1093 compromissaris presents al moment de la votació, el resultat va ser de 468 vots a favor de l'acció, 439 en contra i 113 en blanc.

9) Existeixen precedents d'accions de responsabilitat?

No existeixen precedents. La Junta Directiva presidida per Sandro Rosell va decidir, per primera vegada en la història del futbol espanyol i del club blaugrana, emprendre una acció social de responsabilitat contra l'anterior Junta Directiva del club, presidida per Joan Laporta, per haver deixat un balanç econòmic negatiu durant el seu mandat.

continuarà...