BENVINGUTS AL 'TRILERISME' REAL...

...o com inventar-se un currículum

Ahir Sandro Rosell va parlar al programa d'en Pere Escobar, el club de la mitjanit de Catalunya Radio. Properament analitzarem les paraules del president, on va entrar en nombroses contradiccions, eufemismes i mentides varies. De moment us deixem un petit tast d'un aspecte de la seva vida privada, allò que ell ha dit que no pensa parlar mai més, i que en el seu dia en va parlar en primera persona i molt profundament. Fins a quin punt és capaç Sandro Rosell ( més conegut a New Jersey per Alexandre Rosell Feliu) a mentir, falsejar o "trilejar"?

                  Pepe Costa, el primero por la izquierda, con Malaquias, Luizao y el padre de Neymar, en Ginebra

Extracte tret del llibre Benvingut al món Real, escrit per Sandro Rosell 

i publicat l'any 2006 per edicions Columna

Era l'home que necessitava. Evidentment, l'empresa no compartia aquesta opinió. Pensaven que feia falta algú que hagués fet estudis especialitzats en una escola de negocis o de màrqueting, si era internacional millor. Per això, incorporar Pepe Costa no va ser gens fàcil. Frigola m'havia dit diverses vegades que Nike era una empresa innovadora, que incentivava molt la gent perquè fossin creatius, imaginatius, perquè s'animessin a prendre les decisions per si mateixos (just do it ); però, com totes les grans multinacionals, eren molt rígids pel que fa a la burocràcia del’organització. Frigola m'havia advertit que podia buscar el meu equip, però que havia de ser meticulós amb l'observança dels protocols de contractació laboral. I el Pepe no era precisament el que establien els protocols d'una empresa com Nike.

Encara recordo l'entrevista del Pepe amb el cap de recursos humans. L'allau de preguntes:

—A veure, estudis. Jo vaig pensar: «Hosti, ja comencem».—Doncs normals... EGB , perquè... doncs... quan vaig fit-xar pel Madrid, molta pressió, poc temps per als estudis...—Anglès...?—Hosti! Ni idea!—Ordinador...?—No, bé, només una mica...La veritat és que el Pepe els ordinadors els coneixia d’ha- ver-los vist a les pel·lícules.Quan es va acabar l’entrevista, Lluís Torné, el cap derecursos humans, em va dir:—Jo envio el formulari a Holanda, però no l’admetran pas.I el Pepe:—Bah... aquí no entro ni... bé... ni amb vaselina... Escolta,Sandro... s'ha d'estudiar tot això per fer aquesta feina?

Lluís Torné i jo vam fer l'informe i el vam enviar a la central d'Europa, a Holanda. Ens van denegar la contractació, encara que ens van deixar una porta oberta en suggerir-nos que enviéssim més documentació. I el cap de recursos humans em va proposar que parlés directament amb Frigola. 

Me'n vaig anar al seu despatx i li vaig dir obertament, sense amagar-me,si no podíem inventar un currículum, que necessitava la seva ajuda, i vaig insistir que era el perfil que necessitàvem; crec que em vaig embalar una mica, però és que n'estava absolutament convençut. Em va escoltar amb expressió d’«aquest és un pesat» i finalment em va tallar —jo començava a repetir-me—i em va dir que ell no era partidari d'aquell muntatge, però que si jo ho considerava tan important em donaria un cop demà.

I vam començar.

—Anglès?—Doncs, escriu ntermediate 

.—I els ordinadors...

—Posem coneixements bàsics d'eines informàtiques fonamentals...

—I experiència? Perquè, aquest noi què fa?—Té una botiga d’esports amb uns amics del futbol

.—I ell duu l’empresa...

—Doncs, sí..., és clar

.—Ehhh..., fantàstic... Posem «gerent d'empresa esportiva familiar».

Vaig sortir i vaig dir al Pepe que tranquil, que li havíem preparat un currículum, «que sembla que hagis estudiat a Harvard, tu». Jo llavors feia quatre o cinc mesos que era a Nike. El cap de recursos humans em va fer la broma, quan va veure el nou currículum, si de debò es tractava del mateix paio, però crec que a ell també l'havia convençut. Quan finalment van contractar el Pepe amb el beneplàcit d'Holanda, recordaré tota la vida què em va dir:

—Jo sé que si no hagués estat per tu no hi entrava ni boig, tinc un deute amb tu i no et puc fallar.