Actor principal al llarg de la dècada dels cinquanta, durant onze llargs anys l'alineació del Barça va començar per Ramallets a la porteria
Àgil, espectacular, segur i dominador sota els pals, combinava aquest talent amb un caràcter fort, que li permetia ser un líder per als seus companys al camp.
Fa quatre dies, aquest savi del barcelonisme anomenat Lluís Solà i Dachs em recordava somrient el crit d'alè de les Corts cada cop que Ramallets feia una de les seves espectaculars aturades. Tan bon punt es lluïa, la graderia de la vella catedral blaugrana corejava “Antònio, Antònio!” en un català gens normatiu que els sortia de l'ànima. Amb permís de Víctor Valdés, ens ha deixat el millor porter de la història del Barça, el pinxo que es va consagrar en el mundial 50, rebatejat pels brasilers com OBelho Goleiro. Dels temps en què els porters no tenien peus – ja ens entenem–, ni duien guants, Ramallets era un fora de sèrie, un clàssic sota els tres pals, una meravella d'especialista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
.